Una de les grans paradoxes amb la qual m'he trobat recentment és com de malament poden arribar a sonar els grups electrònics a l'Apolo... una sala que acull les millors sessions " de música elèctrica" de la ciutat. Tota la intensitat dels Ladytron que presenten Velocifero perdia en matissos per un so deficient, una verdadera llàstima després d'haver interpretat el disc sencer. Per obrir, els tres primers senzills, amb més intensitat i potència que musicalitat, que van posar al públic a 100 des del primer segon. True Mathematics es contagiava de la duresa del nou estil del grup i, malgrat ser vibrants, grans nous temes com Predict the Day, Season of Illusions o Deep Blue van passar desapercebuts i molestos per moments. I del matxambrat sònic de Deep Blue, a un final de concert de comunió absoluta d'intensitats per part del grup i del públic: grandíssima interpretació de FIBUA per part de la Mira i final apoteòsic amb dos clàssics que feien retronar l'Apolo. El final defintiu el posava Destroy Everything You Touch, la cançó que s'ha convertit en el tema principal del grup i que després de sentir-la en directe fa que te n'oblidis que no han tocat Discotraxx, He Took Her To a Movie o Send Me a Postcard.
Black Cat
Runaway
Ghosts
High Rise
True Mathematics
I'm Not Scared
Predict the Day
Season of Illusions
International Dateline
Deep Blue
Fighting in Built Up Areas
Playgirl
Seventeen
-----
Kletva
Burning Up
Destroy Everything You Touch
Runaway
Ghosts
High Rise
True Mathematics
I'm Not Scared
Predict the Day
Season of Illusions
International Dateline
Deep Blue
Fighting in Built Up Areas
Playgirl
Seventeen
-----
Kletva
Burning Up
Destroy Everything You Touch
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada