27/2/09

The Golden Filter - Solid Gold

La revista londinense especialitzada en música electrònica Dummy ha abandonat el paper i es passa al format digital, a la vegada que crea el seu segell discogràfic. La primera aposta és un grup novaiorquès format pel productor Stephen i la cantant Penelope anormenat The Golden Filter. Tot just fa una setmana es va publicar el seu debut, Solid Gold, un single d'electro pop molt potent. Reminiscències al Giorgio Moroder més proper als 80 que als 70, pop de sintetitzadors analògics en clau Human League. Si Client miren a l'industrial alemany dels D.A.F. com a referent, The Golden Filter mira a sonoritats més accessibles i ballables.

Escoltar Solid Gold de The Golden Filter @ Spotify

No és estrany, doncs, que hagin estat els encarregats de fer una de les properes remescles de la Little Boots i que hagueren remesclat a finals de l'any passat un tema dels Cut Copy.

Dummy Records és conscient de la situació actual de la música, i no només ha col·locat el tema en streaming a l'Spotify, sinó que també proporciona la seva descàrrega gratuïta, així com la dels remixes que s'han fet fins ara del tema, a la seva pàgina web.

'Solid Gold'
'Solid Gold' (Clouded Vision remix)
'Solid Gold' (Russ Chimes remix)
'Solid Gold' (Extended Mix)
'Solid Gold' (Mondkopf remix)

Pel que fa a l'estètica del grup, resulta curiós que es recorri, tal i com va fer (i continua, fins a cert punt) Client al fet d'amagar la cara de la vocalista del grup.

Des d'aquí recomanem la versió extendida, amb la qual vam acabar el programa d'ahir.

26/2/09

MIOPIA dijous 26 de febrer de 2009

Avui ens hem posat una miqueta seriosos i hem comentat la mala situació que està passant la indústria de la música. Ara bé, les propostes musicals de la setmana han vingut en clau electrònic, i en especial el trenca-pistes amb el qual hem acabat el programa, Solid Gold de The Golden Filter (i, no, els Empire of the Sun no m'acaben de fer el pes... què hi farem).

Continguts:
  • Doves: retorn en clau replicant
  • Empire of the Sun: Jon Anderson meets Starship des de les Antípodes
  • The Golden Filter: electro pop novaiorquès etern
Playlist:

00 Little Boots Meddle (tenori-on)
01 Doves Jetstream
02 Empire of the Sun Half Mast
03 Empire of the Sun Walking on a Dream (Van She Tech remix)
04 Anorak Silhouettes (feat. Helena Miquel)
05 Cut Copy Far Away [Golden Filter Remix]
06 The Golden Filter Solid Gold (extended mix)




Enllaços:
Doves : web oficial
Empire of the Sun : myspace
The Golden Filter : myspace

El retorn més espectacular de Doves

El grup de Manchester dels bessons Williams i el Jimi Goodwin Doves és una de les formacions més creatives i camaleòniques que ha deparat Anglaterra en els últims 20 anys. Van començar anomenant-se Sub Sub, un projecte electrònic carn de rave del més pur so Madchester. Ara bé, l'any 95, després que s'incendiés el seu estudi, tots tres van decidir posar punt i final a Sub Sub i començar un nou projecte musical que veuria la llum tres anys després i no seria fins l'any 2000 que treurien el seu primer disc amb el nom de Doves ("Coloms").

En un estil que va del pop de qualitat a l'indie rock de certa ampulositat èpica, els Doves van publicar el seu segon treball, The Last Broadcast, l'any 2002, així com Some Cities l'any 2005. Als directes, però, no obliden els seus origens electrònics i és habitual escoltar alguns dels seus primers hits, com l'incombustible Spaceface.

Aquest 2009 ens depara el retorn del trio de Manchester: Kingdom of Rust sortirà a la venda el proper 6 d'abril al seu segell de tota la vida, Heavenly Records. Un disc que ha estat enregistrat durant tres anys i en el qual ha produït tres temes el mític productor John Leckie.

Per a celebrar el seu retorn, el grup ofereix de franc a la seva web oficial per temps limitat la cançó que obre el disc: Jetstream. Segons s'indica al web, és la seva visió del que seria una cançó per al final de la pel·lícula Blade Runner: sonoritats que evoquen el tema Autobahn de Kraftwerk, baix a l'estil New Order i sintetitzadors analògics al mes pur estil Vangelis, passats pel filtre d'uns Sub Sub del s.XXI. Una veritable delícia.

Avui podràs escoltar-la a l'Això és pop, de 18:30 a 19h a Ona FM.

Escoltar Doves @ Spotify

25/2/09

Avanç del cartell del Sònar 2009

El Festival Internacional de Música Avançada i Art Multimèdia Sònar arriba a la 16a edició el proper mes de juny. Després d'haver anunciat l'actuació dels reformats Orbital (separats des del 2004), aquesta tarda s'ha anunciat l'avanç de la programació de l'edició d'enguany.

Hi destaquen les actuacions de Fever Ray (la meitat dels misteriosos The Knife), els anglesos Late of the Pier o els nord-americans Filestine. Com ens tenen habituats, també hi haurà artista "clàssic" de l'escena electrònica: si en altres ocasions vam pode gaudir de les actuacions de Yazoo, Devo o Marc Almond, aquest Sònar ens portarà la Grace Jones, model i cantant icona dels 80 que ha reprès la seva carrera musical sorprenent tothom amb el disc Hurricane.

Podeu llegir l'avanç complet a la web oficial del festival.

Dust Lane, el nou disc d'en Yann Tiersen

Miratges

El bretó Yann Tiersen porta gairebé 15 anys demostrant que és un músic i artista no només talentós, sinó també inquiet. Superada l'etiqueta de "el compositor d'Amélie", en Yann Tiersen va reinventar-se amb la seva darrera i llarga darrera gira que va ser recollida al disc On Tour l'any 2006 i l'últim que sabiem d'ell era la banda sonora de la pel·lícula Tabarly l'any passat. Ara bé, en les darreres setmanes, l'anunci d'una gira als EUA, Regne Unit i Portugal ha desvetllat el nou projecte que porta entre mans: Dust Lane.

Dust Lane ('Carrer polsós') és el títol del seu proper treball discogràfic, un disc conceptual del qual ja es comencen a rumorejar alguns detalls: 8 cançons, cap d'elles instrumental (com ens tenia acostumats amb les seves musettes), enllaçades totes elles i amb "la guerra" com a leit-motiv. Pel que sembla, el final a Gaza de la seva darrera gira abans esmentada el va copsar de tal manera que ha necessitat aquest temps per a poder recuperar-se de l'experiència viscuda a una terra maltractada per les injustícies.

El disc té una data de sortida prevista per al setembre i comptarà amb les col·laboracions de Matt Elliott, Syd Matters i Orka.

A més a més, a l'agost està previst que vegi la llum un disc de tribut al grup anglès Coil per al qual ha treballat en Yann a tres cançons juntament amb el Matt Elliot a la discogràfica Ici d'Ailleurs.

[fotografia: crises]



Eufonies

23/2/09

Recomanacions de la setmana 23/2/09

BARCELONA
24/02/2009 élena, FNAC l'Illa
25/02/2009 The Datsuns, Razzmatazz 2
26/02/2009 Cats on Fire + The Telepathic Boy, Sidecar
27/02/2009 Facto Delafé + Mishima, Palau de la Música Catalana
27/02/2009 Dr Explosión, La[2] de l'Apolo
27/02/2009 Los Ingenieros Alemanes, La Cova de les Cultures
28/02/2009 XIV Minifestival de Música Independent de BCN, La[2]

BADALONA
26/02/2009 The Hatepinks, Estraperlo Club del Ritme

L'HOSPITALET
27/02/2009 Let's Festival 2009, Salamandra
28/02/2009 Let's Festival 2009, Salamandra

MANRESA
26/02/2009 The New Raemon, Teatre Kursaal
28/02/2009 The Foxholes, Vermell

MATARÓ
28/02/2009 The New Raemon, Sala Clap

19/2/09

MIOPIA dijous 19 de febrer de 2009

Programa 429 del Miopia amb la companyia del DJ Amable presentant la seva nova recopilació Amable Clubbin'. Després de l'entrevista del Pere, tocava portar al grup que més està corrent pel "boca-orella" a Internet, el quartet novaiorquès The Pains of Being Pure at Heart. Però hi hem parlat de més coses, com ara del proper EP del projecte suec El Perro del Mar (amb una Sarah Assbring influenciada per la seva amiga Lykke Li) o el debut dels White Lies. Menció d'honor a la banda sonora del programa, per cortesia d'en Frankie: Strokes, Muse, Kraftwerk, Coldplay, MGMT, Plushgun, Deerhunter...

Continguts:
  • The Pains of Being Pure at Heart: noise dels 90 amb la lluentor de l'any 2009
  • El Perro del Mar: l'amor no és pop, però sí es suec
  • White Lies: l'ombra de Joy Division/Interpol/Editors és allargada
Playlist:

00 Little Boots Meddle
01 The Pains of Being Pure at Heart This Love Is Fucking Right
02 The Pains of Being Pure at Heart Everything With You
03 El Perro del Mar God Knows
04 El Perro del Mar Change of Heart
05 White Lies Death
06 White Lies To Lose My Life




Enllaços:
The Pains of Being Pure at Heart : myspace
El Perro del Mar : myspace
White Lies : myspace

18/2/09

Entrevista a Travis

Amb Ode to J. Smith (Red Telephone Box, 2008) Travis s'ha tret l'etiqueta de grup melancòlic i sobreproduït que s'havien guanyat amb The Boy With No Name (Independiente, 2007) i la col·laboració perpètua del Nigel Godrich. El passat dijous 12 de febrer, el quartet de Glasgow va presentar el seu darrer treball discogràfic a una sala Razzmatazz abarrotada de fidels seguidors. Començament U2ià amb Chinese Blues i un bon grapat dels temes més "durs" del seu últim disc: així van començar les gairebé dues hores de concert, 23 cançons d'un repertori encertat on el grup va donar el millor d'ell mateix sense vendre's simplement a la convencionalitat dels singles.

Unes hores abans vam tenir l'oportunitat de parlar amb la banda al subsòl del Razzmatazz, i així va anar l'entrevista.


Corregiu-me si m'equivoco, però em penso que és el cinquè cop que actueu a Barcelona. Heu presentat tots els discos aquí tret el primer. Teniu alguna relació especial amb el públic de la ciutat?
Dougie Payne: Sí, m'encanta Barcelona, és una ciutat preciosa. I l'últim cop que hi vam actuar va ser el meu favorit. Era a una espècie de festival, a una carpa de Movistar i va ser graciós perquè vam estar mirant els teloners i no hi havia ningú, unes 15 persones com a molt, i vam pensar "Ai, mare", perquè era una carpa molt gran, per a 5000 persones o així. Ja ens esperavem que allò seria un desastre. Però quan vam sortir a l'escenari estava ple de gom a gom, una passada, i el concert va ser genial. Va ser una sorpresa molt agradable. Ens ho hem arribat a passar molt bé amb vosaltres en aquesta ciutat.

Ode to J. Smith l'heu publicat a Red Telephone Box, la vostra pròpia discogràfica amb la qual vau debutar. A què es deu aquest retorn als orígens després de 12 anys? Us heu cansat de les multinacionals i les grans discogràfiques?
Neil Primrose: Crec que és un cicle natural. Vam estar a una discogràfica durant molt de temps i es va acabar el contracte. En comptes de renovar ens va semblar més lògic ser autosuficients i fer-nos-ho nosaltres sols. Podríem haver renovat per un parell més de discos, però ens estimàvem més controlar-ho nosaltres mateixos. I tal i com està la indústria de la música ara mateix no és fàcil, però si et permet tenir un major control i fer les coses d'una manera més ràpida. El negoci de la música fluctua molt darrerament i era un pas que havíem de fer a nivell empresarial.

Darrerament hi ha hagut molts canvis a la indústria discogràfica i fins i tot darrerament hi ha grups que han decidit no treure singles per lo car que arriba a sortir. Ara bé, crec que el primer llançament d'Ode to J. Smith va ser precisament un EP per a prendre el pols dels fans.
Dougie: "Canvis" és una manera de veure-ho. Que es "mor" és un altra (rialles). La indústria de la música es troba en una situació molt precària i crec que està en procés de ser absorbida per altres negocis, com ara la televisió, el cinema, Internet o els videojocs. Quan era un nen, ja fa molt de temps, i vaig començar a comprar discos quan tenia 10 anys, fa 26 anys, comprar música era el més important, és a dir, el fet de comprar els discos. Ara la música ja no importa, és un afegit a una altra cosa, a una pel•lícula o el fons d'un videojoc. Hi ha joves ara que mai no han pagat per la música, i per què han de començar a pagar ara una cosa que l'han tingut de franc tota la vida? El negoci de la música acabarà sent absort per un altre i no passarà res, perquè a la gent li agrada escoltar música, però ho fa de manera diferent: es consumeix d'una manera més àmplia, però molt més superficial. Quan et compres un disc, l'escoltes en profunditat, o això feia jo de jove, i escoltes cada ritme, cada harmonia, perquè te l'escoltes 100 cops. Ara escoltes una cançó o un altra de les 10.000 que tens a l'ordinador, reduint la concentració. S'escolta més música, però d'una manera més superficial.

I entre tots aquests canvis, Travis també ha canviat molt i en poc de temps, o això és el que sembla des de fora. Ode to J. Smith sembla un pas endavant, o una tornada als orígens. Han estat aquests canvis per influència del vostre productor Emery Dobins, per experimentació, evolució...?
Neil: Crec que va ser tan simple com entrar a un estudi i passar-s'ho bé enregistrant de manera senzilla, sense pretendre utilitzar tots i cadascun dels artilugis informàtics. A veure, el Pro Tools i això està molt bé, però per a capturar la interpretació no cal tant. Fins i tot hem emprat materials més tradicionals, com ara cintes magnetofòniques de 24 pistes. Tot el que s'escolta al disc és cadascú de nosaltres, amb les pistes mesclades i sobreposades: cada instrument, cada part, té el seu lloc. No hi ha afegits ni farcits. Es tracta d'un so més orgànic. I Emery va saber molt bé captar aquesta essència. El més important va ser que ens ho vam passar molt bé enregistrant el disc com mai, en comptes de passar-nos anys

I com van els concerts d'aquesta gira? Perquè les noves cançons, que són més rockeres que els vostres temes anteriors, més aviats pausats i melancòlics.
Dougie: La gent sempre es sorprèn als concerts perquè tot sona molt més rock que als discos. Les noves cançons sonen més com nosaltres sonem en directe. Encaixen al repertori a la perfecció perquè al directe tot en general sona més grandiloqüent.

Veurem mai un disc en directe de Travis?
Neil: Estaria bé. Però el problema de fer un disc en directe és trobar la sala amb l'acústica adient, on tot soni fantàstic, però en directe costa molt tractar amb tots els temes de so. Però si es troba un bon lloc per tocar amb un bon públic, si que es podria fer un bon disc, però ja veurem.

Dougie: També hem de tenir en compte que els discos en directe ja no tenen gaire sentit. Tot acaba a Youtube l'endemà. A veure, fer el disc, i el disseny i tot aniria bé per a fer calers, però tampoc no és així perquè la gent ja no compra discos.

16/2/09

Recomanacions de la setmana 16/2/09

BARCELONA
16/02/2009 The New Raemon, Heliogàbal
17/02/2009 The New Raemon, Heliogàbal
19/02/2009 Le Pianc, Sidecar
20/02/2009 Ponytail + Gentle Friendly, Sidecar
20/02/2009 Bart Davenport, La[2] de l'Apolo
20/02/2009 In-Somni: Refree + Adrià Puntí + ix!, Bikini
20/02/2009 The Lodger, La[2] de l'Apolo
21/02/2009 BCNmp7, CCCB
21/02/2009 Russian Red + The Veils, Apolo
21/02/2009 Aloud Music Festival, La[2] de l'Apolo
21/02/2009 Islands, Sidecar
21/02/2009 Franz&Shape, Razz Club

L'HOSPITALET DE LLOBREGAT
20/02/2009 Alec Empire + First Aid Kit, Salamandra

MATARÓ
19/02/2009 Uzi & Ari, Sala Clap

REUS
19/02/2009 Russian Red + Mishima, Teatre Bartrina

12/2/09

MIOPIA dijous 12 de febrer de 2009

Avui hem estrenat el nou senzill de Polly Scattergood, Other Too Endless! I també hem presentat Away from the Sea, el primer llarga durada del francès Yuksek i el trencapistes Tonight. Podeu veure el video més avall.

Continguts:
  • Polly Scattergood: arriba el disc d'una de les grans joves promeses britàniques
  • First Aid Kit: indietrònica de casa nostra
  • Yuksek: el nou exponent de l'electro francès
Playlist:

00 Little Boots Meddle (tenori-on)
01 Polly Scattergood Other Too Endless
02 First Aid Kit Truth Can Hurt
03 First Aid Kit Screw Me Up and Go Away
04 Yuksek I Could be a Dancer
05 Yuksek Break Ya
06 Yuksek Tonight




Enllaços:
Polly Scattergood : myspace
First Aid Kit : myspace
Yuksek : myspace

9/2/09

Recomanacions de la setmana 9/2/09

BARCELONA
09/02/2009 Wolves in the Throne Room, BeGood
11/02/2009 Oxford Collapse, La[2] de l'Apolo
12/02/2009 Travis, Razzmatazz
12/02/2009 Josh Wink, City Hall
14/02/2009 Kings of Leon, Razzmatazz
14/02/2009 Los Glosters + Second Coming, Sala Monasterio
14/02/2009 Dominno, BeGood
15/02/2009 The Marzipan Man, Heliogàbal

BADALONA
13/02/2009 Oasis + Free Peace, Pavelló Olímpic

VILANOVA I LA GELTRÚ
14/02/2009 iceBend + Albatros, Sackers

5/2/09

MIOPIA dijous 5 de febrer de 2009

Avui estrenem intro! La versió amb tenori-on i piano de Meddle de la Little Boots.

Continguts:
  • Telefon Tel-Aviv: el primer gran disc d'electrònica de 2009
  • Festivals 2009: Coachella, Primavera Sound, In-Somni, Sònar
  • Ida Maria: guitar folk des d'Estocolm
Playlist:

00 Little Boots Meddle (tenori-on)
01 Telefon Tel-Aviv You Are The Worst Thing in the World
02 Telefon Tel-Aviv
Helen of Troy

03 Glasvegas Geraldine
04 Orbital The Box
05 Ida Maria I Like You So Much When You're Naked
06 Ida Maria Oh My God




Enllaços:
Telefon Tel-Aviv : myspace
Coachella Festival : web oficial
Primavera Sound : web oficial
Festival In-Somni : web oficial
Sònar : web oficial
Ida Maria
: myspace

2/2/09

Recomanacions de la setmana 2/2/09

BARCELONA
03/02/2009 Christina Rosenvinge, Bikini
04/02/2009 Paramount Styles, Heliogàbal
05/02/2009 The Rubinoos, La[2] de l'Apolo
06/02/2009 La Banda Municipal del Polo Norte, Sidecar
06/02/2009 TRENTEMØLLER, The Loft
07/02/2009 Cof Cof, Razz
07/02/2009 Steve Aoki, Nitsa Club
07/02/2009 Alva Noto, Espais Actuals
07/02/2009 Ultraplayback, BeCool
08/02/2009 Tindersticks, l'Auditori
08/02/2009 Anne Clark DJ, Zen Club

L'HOSPITALET DE LLOBREGAT
06/02/2009 Lori Meyers + The Lions Constellation, Salamandra

TERRASSA
07/02/2009 Dorian DJ, Faktoria d'Arts

VILADECANS
07/02/2009 Laurent Garnier DJ, Low Club