En un any, l'escocesa Amy MacDonald ha passat de debutar amb un primer senzill de 500 còpies a ser número 1 arreu d'Europa amb el seu primer àlbum, This Is The Life i convertir-se en tot un fenòmen mainstream... protagonitzat per una noia de 20 anys, la seva guitarra, unes lletres molt properes i una banda que l'ajuda a portar un gran directe que ha passejat pels festivals més multitudinaris del Regne Unit. El passat 16 d'octubre visitava per primer cop l'estat espanyol per oferir un únic concert a la Faktoria d'Arts II de Terrassa i vam tenir ocasió de conversar breument amb ella.Aquesta nit actuaràs a Terrassa en l'únic concert al 2008 a l'estat espanyol.Sí, i serà el meu primer concert a Espanya, el primer cop que toco aquí des que estic de gira. Em fa molta il·lusió venir aquí per fi i espero que sigui un bon concert. Haviem d'anar també a Madrid, però vam cancel·lar el concert perquè aquesta gira està resultant esgotadora.
Tens alguna expectativa pel que fa al públic de Barcelona que ha exhaurit les entrades?Algun dels membres de la meva banda han tocat aquí abans i diuen que el públic espanyol ho dona tot, i espero que el públic sigui així d'entusiasta aquesta nit.
Com diu la cançó, tu "vas començar amb un grup, has fet versions, has tocat a Glastonbury i has cantat sobre els teus somnis" [en referència a la lletra de Let's Start a Band]. Com et sents després de tot això?Això m'ho hauries d'haver preguntat ara farà un any, quan vaig treure el meu disc. Ha estat massa, genial, molt emocionant, que tot hagi anat tant bé. Hi ha cops que sents que tot et supera, com ara la falta de son, o no saber en quin país estat i ja estàs viatjant a un altre... Però em sento afortunada perquè tot ha anat d'allò més bé després d'haver treballat tant... encara que no he estat per casa tant com hagués volgut. Però ho trobo genial poder sortir de gira i treballar tant com fins ara encara que no pari per casa, és al·lucinant.
Has estat #1 a molts països i això que tot va començar fa només un any. Una noia i la seva guitarra. T'ho hauries imaginat, aspiraves a ser #1 a tota Europa o t'ha agafat per sorpresa?Per a ser sincera, crec que una mica de cada. Sempre he estat ambiciosa i he donat el màxim de mi mateixa per aconseguir els meus objectius, pero amb la indústria de la música mai no saps com aniran les coses: pots creure't que arribaràs lluny i que no passi mai. Però, pero sort, en el meu cas si que ha estat així, i no m'esperava que les coses sortissin tan bé al Regne Unit i a Europa. He vist com les coses han anat cada vegada a millor en tants i tants països, que em sembla una passada, ha estat del tot inesperat, però ha estat una d'aquelles coses bones inesperades que et passen.
Personalment t'he de dir que m'encanten les teves lletres, sobretot aquella que diu: "I cantes les cançons, creient que això és la vida, i t'aixques al matí i sents com si el cap fes el doble del seu tamany. On vols anar? On vols dormir aquesta nit?" [de la cançó This Is The Life]. Aquesta és la teva idea del que és la vida, o és una història que ens expliques i que la viu un altra persona?És la història d'una nit amb els meus amics, una d'aquelles que t'ho passes de conya, d'aquelles que no saps ni com i acabes dormint al terra del pis d'un amic, que la passes cantant passant la guitarra d'un a l'altre... Tot un cúmul d'idees que em van inspirar. Passar-t'ho bé amb els teus amics, amb la gent que t'estimes, això és la vida i així és com va néixer la cançó.
Així, a les teves cançons hi ha més experiències personals que històries curtes?Una mica de tot. Quan escric les lletres i després veig el que he posat, al final no tot són coses que m'han passat, encara que si que van molt sobre mi. A moltes de les cançons del disc projecto una part de mi en el que serien altres persones.
I ens podries dir el nom d'algun "príncep verinós" [per la cançó Poison Prince] per a tu?El príncep verinós és en Pete Doherty, ex-Libertines i ara a Babyshambles. Jo era una grandíssima fan dels Libertines i m'emprenyava que tot s'acabava reduïnt als seus escàndols. I això és el que és
Poison Prince, una cançó d'una fan com jo, i m'imagino que hi haurà d'altres, que pensem: "ens encanta la teva música, podries passar de tota aquella porqueria i concentrar-te en la música, si us plau?".
I, per acabar, el mes que ve es publica una reedició del This Is The Life en 2 CD, amb temes extres, maquetes i material inèdit. Vol dir això que encara haurem d'esperar un temps fins que veiem publicat el teu segon àlbum?El més segur és que si, perquè no he tingut temps de fer res en tot aquest temps, ni tan sols passar per casa, així que imagina't un segon disc. Ja tinc algunes coses i espero que tampoc no passi tant de temps, no més d'un any.
